Com que el nostre treball tracta sobre reflectir la nostra personalitat mitjançant el llenguatge no verbal, vam decidir vestir-nos com algunes tribus urbanes. En aquest cas, ens vam vestir de gòtica, de “pija” i de “choni”. Vam anar per Sitges, un poble concorregut, per veure les reaccions que tenien, les persones que passejaven, en  veure’ns així. Poder saber que transmetíem sense cap paraula, només amb la roba que portàvem. Vam poder demostrar que amb llenguatge no verbal pots transmetre la teva personalitat, simplement amb complements i peces de roba, gestos o posicions corporals.

Quan ens passejàvem decidides per els carrers de sitges, vam comprovar que bastants vianants ens  miraven detalladament. Alguns de dalt a baix, altres més generalment.  Les reaccions que vam poder observar van ser que algunes de les persones que ens miraven  reien, negaven amb el cap o fins i tot ens senyalaven.

Hi va haver una excepció, un noi que passejava, al veure’ns va aixecar el polze en senyal d’aprovació i ens va somriure.

Un detall a esmentar; a Sitges, en un determinat carrer, hi ha una botiga en la que, quan hi passes per davant, acostumen a donar-te  una mostra de perfum i et conviden a entrar. Excepte l’altre dia, al  passar per davant d’aquesta mateixa  botiga on estem acostumades a que ens ofereixin una mostra dels seus perfums, les dues dones que hi havia a la porta d’entrada (que havien donat una mostra a totes les noies que havien passat davant nostre), a nosaltres  tres no ens van oferir res, es van limitar a mirar-nos.