El llenguatge no verbal és idèntic a tot el món, ja que aquest expressa els sentiments o estats d’ànim en el que ens trobem, com alegria, emoció, amor, tristesa, etc.

Freisen i Sorenson són dos investigadors americans que ho van comprovar estudiant la similitud dels gestos, per fer-ho van observar a cinc persones de cinc continents diferents, els quals utilitzaven els mateixos gestos bàsics. Això va demostrar que el gestos és el “idioma” internacional de la humanitat, però s’ha de tenir en compte que cada persona aprèn a parlar amb gestos imitant-los de cada cultura del seu país. Llavors, el significat dels gestos varia segons el país en el que ens trobem, ja que aquest “idioma internacional” es converteix en una espècie de dialecte.

S’ha de tenir en compte que els nadons de qualsevol continent són variables en el moment en que necessita alguna cosa com menjar, malestar físic, etc; en aquests casos el nadó plora. Si el nadó està satisfet, somriu. El dialecte amb gestos l’aprenen a partir de que el nadó va creixent.